L’Observatori
de Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), l’Aliança contra la
Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
(PAH) vem iniciar el passat 18 de desembre,
la campanya de recollida de signatures per aturar l’emergència social
que es viu a Catalunya: una mitjana de 43 desnonaments al dia i més del
10% del veïnat afectat per talls de subministraments bàsics com aigua,
llum i gas.
Amb la Iniciativa Legislativa Popular de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica, les
entitats impulsores volem evidenciar la necessitat de què el govern
de la Generalitat faci ús de les competències de què disposa en
matèria d’habitatge i protecció dels consumidors i adopti mesures
urgents en favor de les famílies afectades per la crisi.
Amb un 19% d’atur, 726.000 persones, més del 60% de les quals en atur de llarga durada, Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons
dades recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 220.700 llars
tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 106.700 no
perceben cap ingrés. Alhora, cada cop són més les persones que tot i
treballar no disposen dels ingressos suficients per fer front a les
despeses familiars bàsiques.
Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge.
Segons dades judicials, des de que va començar la crisi al 2008
Catalunya acumula més de 50.000 desnonaments per motius econòmics (43
desnonaments al dia) encapçalant el rànquing de la pèrdua d’habitatge
a tot l’Estat. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat,
els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del
parc habitacional, front el 18% dels països europeus del nostre
entorn-, quantitat del tot insuficient per respondre a la demanda
habitacional.
Moltes
de les famílies desnonades, alhora, són víctimes de la sobreexposició
al crèdit hipotecari, i hores d’ara pateixen una autèntica mort civil. El sobreendeutament,
de fet, és una de les problemàtiques més punyents de les famílies
hipotecades, moltes de les quals estan integrades per menors d’edat
que s’hi veuen directament afectats, com així reflexa l’informe: “Emergencia Habitacional en el estado español. La crisis de las
ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de
derechos humanos”.
Igualment, resulta especialment alarmant el creixement de la pobresa energètica que hores d’ara afecta a més del 10% de la població a Catalunya.
Així, més de 320.000 famílies no poden mantenir les seves llars a
temperatura adequada per falta de recursos econòmics o perquè ja han
patit talls de subministrament energètics (llum i gas) i d’aigua. Aquest
creixement de la pobresa energètica està vinculat tant a la deficient
qualitat energètica del parc d’habitatge existent, com a la pujada
indiscriminada del rebuts d’aigua, llum i gas. Subministraments tots
ells en mans d’empreses oligopolístistiques. No és casualitat que a
l’Estat Espanyol el preu de l’energia sigui un 30% més car que la
mitjana de la UE i que els beneficis de les companyies siguin el doble
que els beneficis del sector a escala europea.
Afortunadament Catalunya disposa dels recursos legals i materials necessaris per fer front a la situació. En particular, Catalunya acumula 450.00 habitatge buits
(100.000 en mans de les entitats financeres, 80.000 habitatges nous
de nova construcció i 270.000 habitatges particulars). Per la seva
banda, les companyies elèctriques, amb una mitjana de beneficis d’uns 3.849 milions d’euros
entre 2008 i 2012, gaudeixen d’una situació econòmica privilegiada.
Del que es tracta, doncs, és de fer servir les competències exclusives
del Govern de la Generalitat en matèria d’habitatge i protecció de
consumidors per aturar
la concentració de la riquesa per part de les grans empreses de
subministraments, entitats financeres, fons voltors i grans
immobiliàries.
La ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica, que va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament el passat 13 d’octubre, posa sobre la taula 6 mesures de mínims imprescindibles per fer front al sobre-endeutament, els desnonaments i els talls de subministraments bàsics:
- Mecanismes que atorguin una segona oportunitat per les persones sobre-endeutades,
mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un de judicial) es
possibilita que les famílies puguin liquidar els deutes vinculats amb
l’habitatge habitual per tal de poder començar de nou.
- Cap desnonament per a les famílies que no poden fer front al pagament de la hipoteca, establint l’obligació a les entitats financeres de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat.
- Cap
desnonament per a famílies que no poden fer front al pagament del
lloguer quan els propietaris siguin bancs, fons voltors o grans
immobiliàries
establint l’obligació d’aquests grans tenedors d’habitatges de
concedir un lloguer social a les famílies en situació de
vulnerabilitat.
- Tots els ajuts per a les famílies que no poden fer front al pagament del lloguer de pisos propietat de persones físiques.
Quan el propietari de l’immoble sigui un petit propietari, en canvi,
serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat
pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.
- Creació d’un parc de lloguer social a través del lloguer forçós dels pisos buits en poder bancs i grans tenedors d’habitatge.
- Impedirels
talls de llum, aigua o gas que afecten a famílies en situació de
vulnerabilitat i garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics
d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat. S’establirà
un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis
socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall
de subministrament. Tanmateix, la contribució per part de les
empreses subministradores en la lluita contra la pobresa energètica a
través d’acords amb l’administració que estableixin línies d’ajut o
descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les
persones en situació de vulnerabilitat.
Tot i que ja fa dies que es recullen signatures a la ciutat, avui
dimarts 13 de gener, presentem oficialment aquesta ILP a Terrassa
conjuntament amb la FAVT (Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa) i la Taula de l'Aigua de Terrassa.
Si volem que el Parlament de Catalunya discuteixi al mes d’abril la ILP hem
de recollir un mínim de 50.000 signatures en 4 mesos. Estem segures
que les aconseguirem, doncs ja s'estan recollint signatures a tot
Catalunya i la resposta està essent molt positiva. Terrassa és una gran ciutat i molt solidària per això estem segures que donarà un suport massiu a la ILP.
Necessitem el màxim de signatures de la ciutadania i adhesions de les
entitats per a que la ILP arribi al Parlament amb un suport inequívoc.
Avui
volem explicar a la ciutadania què perseguim amb la ILP, demanar
suport massiu a aquesta iniciativa i explicar com es pot col·laborar
en la campanya. Què podem fer per donar suport i col·laborar en la campanya a Terrassa?
A. Signar massivament:
Hi ha punts fixes de recollida a la PAH Terrassa (dimarts de 18.30h a 20.30h, Rambla Francesc Macià 189), al local de la FAVT (de dilluns a dijous de 16 a 20h i divendres de 10 a 14h, Plaça del Tint 4), al locals dels sindicats CCOO i UGT (de 9 a 13h i de 16 a 19.30h,
excepte divendres només al matí, C/ La Unió 23) i CGT (dilluns i dijous
de 18 a 20h i dimecres 10 a 12h, C/ Ramón Llul 130-136), al Casal
Popular Atzur (divendres i dissabtes de 19h 22h, C/ Arquímedes 89) i a
l'Ateneu Candela (de dimarts a divendres de 10 a 13h, de dilluns a
divendres de 18h a 20h, dissabtes de 20 a 22h, C/ Montserrat 136), als locals de les Associacions de Veïns (en breu es publicaràn els punts de recollida).
- Cada mes farem públic el planning de recollida itinerant de la PAH: al gener estarem els dimecres al Mercadillo i els dissabtes a la plaça Vella.
- Si alguna entitat o persona necessita plecs o desitja teniur un punt fixe de recollida pot fer un mail a: ilphabitatgeterrassa@gmail.com
B. Adherir-se com a entitat:
C. Col·laborar en la difusió de la campanya:
- Hi haura informació a temps real per les xarxes socials: HT #AvuiEsPot #ILPhabitatge i #ILPHabitatgeTrs
- A Terrassa hem habilitat un correu per a la campanya de la ILP al qual podeu dirigir-vos pel que calgui: ilphabitatgeterrassa@gmail.com
Al
2013 el Partit Popular va bloquejar al Congrés dels Diputats la ILP
estatal (per a la dació en pagament, stop desnonaments, i lloguer
social) i va acabar aprobant unes modificacions legals que s'han
demostrat inútils per aturar el problema (els desnonaments no paren de
créixer). Ara, desde les PAHs de Catalunya, l'Observatori DESC i l'APE posem el focus en el Govern de la Generalitat de Catalunya, ja que disposa dels recursos legals i materials necessaris per fer front a la situació. La ILP que ara presentem al Parlament de Catalunya, recull les mateixes demandes que la estatal, afegint-hi
mesures contra els talls de subministres bàsics (pobresa energètica).
Fent servir les competències exclusives del Govern de la Generalitat
en matèria d’habitatge i protecció de consumidors es pot aprovar i
aplicar el que demanàvem al Congrés dels Diputats al 2013 i que el PP,
segrestat pels bancs, va bloquejar.
Si aquesta ILP s'aprova a Catalunya, aturarem els desnonaments i la pobresa energètica, obrirem la porta de l'esperança de nou a la població i possibilitarem que es presenti a totes les Comunitats Autònomes, forçant al Govern de l'Estat a prendre mesures d'urgència.
Tenim una oportunitat d'or que no podem desaprofitar! Juntes Podem! #AvuiEsPot #ILPhabitatge
.jpg){kind=logo}
.png)
