Manifestació pel dret a l’habitatge

Una de les conseqüències més greus de la punxada de la bombolla i de la crisi ha estat la pèrdua de l’habitatge de milions de persones al nostre país.

Execucions hipotecàries i desnonaments –més de 200 diaris a Espanya, 3 a Terrassa són autèntiques “armes de destrucció massiva” que amenacen la cohesió social a les nostres ciutats i pobles, una condemna a l’exclusió, un atac als nostres projectes de vida i dignitat.

La resposta jurídica i institucional a tot aquest panorama ha estat realment indignant: aplicació d’una llei hipotecària injusta que sobreprotegeix a les entitats bancàries i que deixa a les famílies al carrer i amb deute de per vida.

Això sí! Acompanyada d’ajudes públiques per a les entitats bancàries per mitjà del FROB. Fins al moment, s’estima que l’aportació de diner públic a les caixes ha estat de 7.551 milions d’euros. En el cas de la nostra ciutat, UNNIM ha rebut 568 milions d’euros, i ha passat a estar sota control absolut de l’estat. I per increïble que sembli, no se’ls exigeix encara que assumeixin la seva responsabilitat i que deixin de lucrar­se amb l’execució dels habitatges (a més de amb sous milionaris).

En els darrers mesos i gràcies a la mobilització de les persones afectades i solidàries, aquesta situació ha deixat d’ésser invisibilitzada.

Existeix doncs un fort consens popular entorn les possibles solucions: dació en pagament retroactiva, stop desnonaments i lloguer social.

Però banquers i polítics no escolten, i les solucions no arriben. Llavors es pregunten perquè la gent crida a pit descobert “que no ens representen” o “no som mercaderies en mans de polítics i banquers”...

I es que, més enllà de les conseqüències actuals, la política d’habitatge d’aquest país ha estat un autèntic desastre. Més enllà de les execucions i els desnonaments, moltes persones tenen dificultats per fer front als lloguers... o directament no han pogut independitzar­se (joves, dones, parelles etc.). Per no parlar del parc públic social, que és simplement una misèria.

Lluny dels cants de sirena dels mercats que, front a una suposada escassetat, recepten austeritat com a forma de superar la crisi; a Espanya tenim uns 2 milions d’habitatges buïts, i en la darrera dècada hem construït més que Alemanya, Anglaterra i França juntes. En el cas concret de Terrassa, tenim més de 14.000 habitatges buits (segons el cens de 2001), a les quals hem d’afegir més de 5.000 habitatges buits en mans de les entitats financeres, com a resultat de la caiguda de la bombolla i de les execucions hipotecàries. No es tracta doncs d’un problema d’escassetat d’habitatges, sinó d’un problema d’accés a aquests.

Per tot això, el pròxim divendres 16 de desembre, a les 18h a la plaça Dr. Robert (Mútua de Terrassa), convoquem a la ciutadania a una manifestació PEL DRET A L’HABITATGE.

Per dignitat, perquè no som mercaderia en mans de polítics i banquers, per solidaritat.

¡Que ningú hi falti! ¡Pren els carrers!

STOP DESNONAMENTS!! HABITATGE SOCIAL JA!! SÍ ES POT!!