L’amenaça de desnonament és una preocupació per a moltes families sense recursos

Les entitats bancàries asseguren que intenten arribar a un acord amb els propietaris. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca intenta donar visibilitat als afectats i ha aturat desnonaments

N. Casanovas

Terrassa

En Jose Cazorla es va comprar un pis amb la seva dona l’any 1982. Després de patir-hi problemes d’aluminosi i haver de canviar la hipotèca d’entitat bancària, l’any 2000 va anar a parar a Caixa Terrassa.

Cazorla va aprofitar les facilitats que li posava l’entitat bancària per fer reformes a casa seva. El 2007, però, es va quedar sense la seva feina de forner. El 2008 va deixar de pagar la hipoteca, que s’havia convertit en dues a causa de les obres. “Havia de pagar 1.200 euros al mes, i a casa només treballava jo” es lamenta José Cazorla.



El desembre de 2009 Unnim va subhastar el seu pis, però en no trobar cap postor, va passar a formar part del parc d’habitatges de l’entitat bancària.


“La conclusió fàcil és culpar els usuaris del sobreendeutament” comenta Joan Tamayo, advocat de Cazorla. “El cert és que fins fa poc això era normal, i les entitats bancàries exercien una forta pressió social i mediàtica per tal que t’endeutessis”.

Drama individual
Cal suposar, doncs, que hi ha molts “Cazorlas” a Terrassa. Fonts properes al conflicte asseguren que només al 2010 s’han dictat uns mil desnonaments a Terrassa. “És un problema que es viu individualment”, assegura Tamayo. El mateix afectat confessa: “em va costar molt parlar-ne, em feia vergonya. Al final vaig dir-me: ‘nano, o demanes ajuda o no te’n sortiràs’”.

Va ser llavors quan va contactar amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que és activa a moltes localitats de tot l’Estat. La PAH ha aconseguit aturar algun desnonament, i ha donat repercussió mediàtica a un problema que es patia en silenci.

Juntament amb altres organitzacions, la PAH impulsa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per fer obligatòria la Dació en pagament en cas de no poder afrontar la hipoteca. Això permetria que els afectats es quedecin a casa seva, però amb règim de lloguer.

Esperant el desenllaç
Ara Cazorla ha trobat feina de forner, el que ha fet tota la vida. Ha enviat una carta a l’entitat bancària per tal que li permetin de quedar-se a casa en règim de lloguer. Cazorla té poques esperances, ja que assegura que els bancs no volen negociar. Tanmateix, des d’Unnim s’assegura que “el desnonament és sempre l’últim recurs”.