És evident
que la ciutat de Terrassa
té un problema molt greu d’habitatge. Ja fa anys que el patim. Des que van
començar els primers desnonaments d’hipoteca al 2008 i es va crear la PAH a la
ciutat el 2010, que va ser la primera organització ciutadana que ho va
denunciar públicament. Les dades sobre desnonaments del Consell General del
Poder Judicial (CGPJ) que només es publiquen des del 2013, és a dir que falta
l’onada de desnonaments hipotecaris 2008-2013 que va ser molt forta, ens parla
de 3000 desnonaments en 5 anys (2013-2017, tant d’hipoteca com de lloguer).
Això equival a 2’5 desnonaments al dia a la nostra ciutat. Un drama en majúscules.
I això que només inclou els desnonaments practicats d’hipoteca i de lloguer. No sabem exactament quants desnonaments de
families que no tenen cap altre alternativa que entrar a viure a un habitatge
buït d’un banc o els desnonaments “silenciosos” de lloguer (abandonar
l’habitatge perquè no pots pagar o perquè pugen el preu), pateix la ciutat.
Per a fer front a aquest greu problema, s’ha demostrat sobrades
vegades que la ciutadania sempre per davant de la resposta municipal, la qual
en la majoria dels casos, malauradament, ha arribat tard i ha estat tímida o
insuficient. En són exemple dels desnonaments, campanyes
reallotjaments, multes als bancs i denúncia del desús del parc buït, denúncia
als jutjats, canvi de lleis etc.
Davant d’aquest problema en majúscules, ens sembla que l’Ajuntament
de Terrassa va molt perdut. Especialment en els darrers dos anys. Dona la
sensació que improvitzen, que no tenen cap resposta estructurada i pensada, ni
a curt termini ni a mitg llarg termini. Els recursos
de tot tipus que s’estan dedicant són molt limitats i utilitzats amb poca
eficàcia.
La darrera reunió amb els anteriors
regidors de serveis socials i d’habitatge va ser aproximadament fa un any. La
interlocució amb la PAH no ha estat regular i tenim la sensació que només la usen
per evitar la denúncia pública: a Terrassa hi ha una mitja de 12 desnonaments
la setmana, però dona la sensació que tan sols actuen quan un cas de la PAH
s’encalla, encara que sigui al darrer moment, tractant de parar-lo o convocant
una reunió, per evitar la denúncia pública de la situació i de la seva inoperància,
xutant la pilota cap endavant.
Tothom sap que una de les premises per resoldre un problema és
reconèixer que existeix i tenir informació sobre què està passant. Això no
passa a la ciutat de Terrassa. No existeix informació detallada i
actualitzada sobre l’emergència habitacional o la pobresa energètica, però
sobretot, no existeix (més enllà dels grans titulars) informació transparent
sobre la resposta del govern municipal al problema.
Per exemple: algú sap en quants desnonaments (d’hipoteca, lloguer o ocupacions) o
talls ha intervingut l’Ajuntament en els darrers anys i si els ha aturat? Sabem
en quants no ha actuat? Sabem a quanta gent han afectat i si hi havia menors?
Algú sap quants habitatges buïts i ha actualment a Terrass i quants són de
bancs o de fons voltors? Se sap si en aquest moment s’estan imposant multes als
grans propietaris per mantenir els habitatges buïts o deixar que es deteriorin?
Sabem si l’Ajuntament ha aconseguit augmentar el nombre d’habitatges
d’emergència de la ciutat o en tenim els mateixos que fa dos anys? Hi ha alguna
previsió per augmentar l’habitatge protegit de lloguer a Terrassa? Quanta gent
necessita habitatge social segons les families que entren a la mesa d’emergència
i les que estan inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge amb
protecció oficial? A quants els hi ha donat resposta l’Ajuntament? O per
exemple: quants diners públics tenim guardats en bancs que desnonen les
families terrassenques? Quant paguem anualment a companyies subministradores
que en comptes de protegir es families de la pobresa energètica fan tot el que
poden per tumbar la Llei 24/2015?
No ho
sabem. Almenys la ciutadania no ho sap. Potser l’Ajuntament sí. És el que ens
proposem esbrinar a partir d’avui i en endavant.
Per aquest motiu, com que la nova regidora
d’Habitatge i Serveis Socials, la sra. Eva Candela, ha demanat una reunió amb
la PAH de Terrassa pel proper dilluns dia 26 de febrer a les 18.30h, la nostra
resposta ha estat que endavant amb la reunió, però que volem que ens respongui
totes les preguntes que tenim (**adjuntem la llista detallada de preguntes).
Amb
l’acció d’avui, fem pública aquesta petició de reunió per part de l’Ajuntament
i la nova regidora, i manifestem que hi anirem amb la condició que sen’s
responguin totes les preguntes que fem i sen’s faciliti la informació
necessària per conèixer a fons com l’Ajuntament està enfrontant el problema de
l’habitatga a Terrassa. En base a aquesta informació, podrem avaluar l’acció
del govern municipal i plantejarem les demandes i propostes que pensem que
haurien d’estar implementant, a curt i llarg termini.
Amb aquesta acció registrem i entrem per
escrit una petició ofical d’informació, amb la que sol·licitem informació
detallada de la ciutat sobre: desnonaments, pobresa energètica (deutes
impagables i talls), habitatge buït, habitatge en mal estat, ocupacions,
habitatge social, diners públics i responsabilitat social de l’Ajuntament.
Segons la Llei de transparència l’Ajuntament diposa d’un mes per respondren’s.
Esperem que, d’acord amb els principis de rendició de comptes en l’acció de les
administracions i de participacio de la ciutadania, així es façi.
Seguirem
informant a tota la ciutat de la resposta municipal, de la reunió amb la nova
regidora i del que desde la PAH Terrassa pensem que cal fer per garantir el
dret a l’habitatge a Terrassa!!
** Aquí podeu accedir a la totalitat de preguntes que inclou la sol·licitud d'informació que fem a l'Ajuntament, les quals estan obligats a respondre en base a la Llei d'accés a la informació i de transparència.
