La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH


Dimarts 27 de maig, el Conseller de Territori Santi Vila va anunciar en roda de premsa la creació d’un Pla per al Dret a l’Habitatge que ha quedat aprovat en forma de Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge. Segons el conseller, un pla ambiciós que millorarà la situació de les famílies. Entre d’altres coses es van anunciar “480 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies”.

Des de la PAH portem cinc anys denunciant que les administracions públiques no estan a l’alçada de les circumstàncies, tampoc la Generalitat de Catalunya. La situació d’emergència habitacional exigeix mesures urgents i contundents. I fins ara la única que ha estat a l’altura per a impedir la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge a Catalunya ha estat la ciudadania organitzada.

A l’espera d’una valoració més global de les mesures que està anunciant de forma erràtica el govern de la Generalitat, les PAHs catalanes fem una primera valoració de l’anunci del conseller Vila i del Decret publicat al DOGC de 29 de maig.

No es reconeix l’emergència habitacional, deixen sense ajudes les famílies sense ingressos i privatitzen la gestió dels habitatges destinats a la inserció social

L’acord del govern no aclareix quines són les necessitats reals de Catalunya per fer front a l’emergència habitacional denunciada per la PAH i l’Observatori DESC.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. El CGPJ comptabilitza 98.040 procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013. A aquestes dades cal afegir-hi les que xifren en 16.008 els desnonaments produïts a Catalunya al 2013, el 67% dels quals van estar relacionats amb l’impagament del lloguer. En aquest context milers de famílies s’han vist privades del seu dret a l’accés a un habitatge digne. Augmentant les situacions de sense llar, infrahabitatge, sobreocupació i ocupació d’habitatges i el grau de vulnerabilitat social dels qui hi han de recórrer.

La necessitat d’habitatge social és molt alta com a conseqüència dels desnonaments, però també de la manca d’un parc públic o social on reallotjar les persones. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a Catalunya els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 (un 1% del parc habitacional). Els bancs acumulen milers de pisos buits: segon l’informe Emergencia Habitacional en el Esado Español (Observatori DESC), Espanya és el país d’Europa que té més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011). Els pisos resten tancats amb una finalitat especulativa, incomplint la seva funció social.

I la població catalana no pot accedir a l’habitatge: actualment a Catalunya més del 22% de la població està a l’atur. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya en més de 200.000 llars tots els membres estan a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

El Decret deixa fora dels ajuts dels programes socials d’habitatge a les 95.000 famílies que no tenen ingressos per l’article 10 apartat 2 que regula les condicions de les persones que poden tenir accés als programes socials d’habitatge:
“a) Les persones que sol·licitin els ajuts d’aquests programes han de tenir els ingressos, els requisits i les condicions específiques que s’estableixen en les diferents convocatòries.”

És més aquest Pla d’habitatge privatitza la xarxa d’habitatges d’inserció social i deixa en mans de la beneficència aquest espai d’atenció als més empobrits, mitjançant l’art. 23:
La gestió dels habitatges d’inserció s’articula mitjançant la Xarxa d’habitatges d’inserció social (XHIS), integrada per les entitats sense ànim de lucre que gestionen els habitatges d’inserció, que han de tenir com a finalitat social l’atenció a persones amb risc d’exclusió.

Mesures poc efectives sobre l’habitage buït

Catalunya té milers d’habitatges en desús principalment en mans dels bancs alhora que encapçala des de l’inici de la crisi els tristos rànquings de desnonaments.

La llei pel dret a l’habitatge catalana possibilita des del 2007 mobilitzar l’habitatge buit a través de sancions. Però la Generalitat defuig les seves competències i obligacions d’aplicar la llei per aconseguir habitatge social i ha estat la PAH la que ha forçat que més de cent ajuntaments catalans hagin provat la seva moció per recuperar habitatge en mans de les entitats financeres. Alguns d’ells, com Terrassa, ja estan aplicant aquestes mesures; i molts d’altres en vies de fer-ho.

Però l’acord del govern torna fer propaganda de l’avantprojecte de llei per l’impost als pisos buits. Una mesura impensable sense la pressió ciutadana sobre l’escàndol dels pisos buits (450.000 a Catalunya), però insuficient i que actua com a cortina de fum per intentar neutralitzar la campanya de mocions que la PAH, que el govern podria però que es nega a aplicar. La manca de voluntat d’aplicar realment mesures de pressió als bancs que acumulen milers de pisos buits, és ben evident en l’articulat del projecte de llei de l’impost als pisos buits que conté un article-trampa per dilatar encara més la seva aplicació. Volen esperar a tenir un reglament per poder definir com es concreta l’inici dels dos anys de desocupació, per iniciar el primer expedient a un banc. La situació és urgent, cal actuar ja.

2.3. El còmput del termini dels dos anys establert a l’apartat 1 d’aquest article, s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està disponible per ser utilitzat, en els termes que es determinin per reglament, i no hi ha causa que en justifiqui la desocupació. Cal, així mateix, que el subjecte passiu n’hagi estat titular de forma continuada durant aquests dos anys.”

Ajudes econòmiques que arriben tard

L’acord de Govern preveu destinar 310 milions d’euros a ajuts de lloguer. El que no ens explica el govern és quantes famílies que van sol·licitar l’ajut del lloguer el 2013 (18.949 segons el power point que no especifica si són sol·licitats o concedits) i el tenen reconegut i concedit, han estat desnonades perquè no han cobrat l’ajut per manca de dotació pressupostària gràcies a les retallades1.

Així doncs, en realitat, bona part dels diners d’aquest “nou pla” seran per pagar els ajuts endarrerits de 2013, si és que les famílies han aconseguit evitar ser desnonades.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.

Intermediació amb resultats dubtosos

La presentació del pla, va centrar-se en explicar els suposats èxits del govern en la intermediació per evitar desnonaments, tampoc dóna informació sobre els desnonaments produïts per execucions hipotecàries o per impagaments de lloguer i afirma que el 2013 va assolir 400 acords d’intermediació amb els banc en un 64% els casos.

Les PAH catalanes hem aconseguit milers de dacions en pagament i lloguers socials, una quantitat molt més importants que els acords aconseguit per la oficina d’intermediació del govern. A aquestes dades es suma la paralització de 1.135 desnonaments i el re allotjament de 1.180 persones en els blocs alliberats per l’Obra social de la PAH.

El govern no vol fer front als bancs i no escolta a la PAH

En resum, mentre el govern ens anuncia un frau de pla, prepara en connivència amb el poder judicial al servei dels bancs, el possible desallotjament de les 40 famílies de l’edifici del SAREB en el que viuen reallotjades 146 persones, 58 d’elles menors.

El pla d’habitatge anunciat per la Generalitat no ha estat dialogat amb els actors socials que portem anys denunciant la situació i oferint solucions a les famílies afectades, que coneixem el problema de primera mà. No ens explica les gravíssimes conseqüències de les retallades en les mesures previstes en els plans ja acordats i que sembla entestat en fer veure que fa quelcom, sense molestar els bancs veritables causants del problema. El govern actua tard, obligat per la pressió social i sense comptar amb els actors claus en la materia, com és la PAH. La situació d’emergència habitacional requereix mesures excepcionals.



A la imatge adjunta es pot veure la relació de la llista de les 227 famílies sol·licitants d’ajuts a Manresa (oficina d’Habitatge FORUM) amb resolució desfavorable per exhauriment de partida

 

4º Aniversario Pah Terrassa: mírala, mírala, mírala, mírala...



Nada más y nada menos que cuatro años. Cuatro años caminando juntas.

En estos años hemos crecido y seguimos creciendo, y no sólo en número.

De asambleas reducidas a asambleas de más de 250 personas, y todas ellas siempre intensas!
Incontables y geniales acciones de lucha en las calles.
El esfuerzo diario y muchas veces silencioso, trabajando en grupos, pensando en lo colectivo.
Somos tantas, y tan grandes, que necesitamos un ojo de pez para que nadie falte en ese mirarnos.

En este tiempo de caminar juntas, hemos aprendido la importancia del sentir colectivo: "si nos tocan a una, nos tocan a todas"!
Hemos aprendido a desafiar antiguas certezas, a desaprender formas de hacer que nos alejaban del sentir y hacer colectivo.

Nos inventamos y recuperamos la dignidad  reconociéndonos en la mirada de los otros, sabiendo que no estamos solas.

En estos tiempos donde los que mandan no nos representan, vamos haciendo historia porqué el sentido común es lo que nos mueve. Ese sentido común que nos permite expresar con claridad qué queremos y cómo lo queremos, con la total seguridad de que no vamos a quedarnos quietas ni a mitad de camino, seguiremos hasta lograr lo que desde hace 5 años venimos exigiendo.

Porqué ha llegado la hora y exigimos valentía institucional para hacer frente a la vulneración de derechos!

Los gobiernos deben saber que están para proteger a las personas y sus derechos más esenciales no para permitir que la estafa continúe y los bancos salgan impunes de ella. Deben ponerse a trabajar!

En el curso de la Historia los gestos valientes han sido los que han decantado las balanzas para cambiar las cosas y esto es lo que ahora toca hacer porqué es lo que la mayoría de la población esta pidiendo a gritos.

Como sabemos, el movimiento se demuestra andando. La PAH lo viene haciendo a través de sus distintas campañas: Stop Desahucios, Obra social, ILP, Multas a los Bancos, Escraches, Empoderamiento Ciudadano y mediante el continuo trabajo en red con las PAHs estatales.

Todo ello son las pequeñas y grandes victorias logradas en estos 5 años!

Somos la marea verde solidaria que día a día demuestra que Sí se puede, qué juntos podemos y que cada vez somos más!!!

Os invitamos  a ver el vídeo de nuestro 4ª Aniversario!!!


Tras la reforma de la Ley hipotecaria del PP, siguen aumentando los desahucios: la PAH exige la aprobación inmediata de la ILP


Aumentan los desahucios: la PAH exige la aprobación inmediata de la ILP

 Hace ya más de cinco años que la PAH denuncia el ritmo alarmante de desahucios que se producen en el Estado Español. Tras más de 500.000 ejecuciones hipotecarias desde 2008, los últimos datos confirman el fracaso estrepitoso de la ley 1/2013 del PP, aprobada tras rechazar las propuestas de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la PAH, en mayo de 2013. Según datos de la propia banca, sólo en 2013 los bancos se han apropiado de 50.000 viviendas, un 11% más que en 2013. La emergencia habitacional en España es una de las caras mas dramáticas de la crisis: a dia de hoy, el nivel de ejecuciones hipotecarias y desahucios no tiene parangón en Europa. España sigue siendo una anomalía, en la que se ha normalizado la barbarie.

 Al drama de los desahucios se suma el escándalo democrático que supone la inexistencia de datos fiables. Los datos sobre desahucios publicados ayer son datos elaborados a través de encuestas a las propias entidades financieras, quienes tienden a minimizar el problema y cuya credibilidad social está bajo mínimos. Resulta vergonzoso que, en un momento de crisis democrática como el actual, en el que hacer frente a la sangría de los desahucios es un clamor popular, los únicos datos disponibles sean los del Poder Judicial (inexactos y genéricos) y los de la propia banca, responsable del desastre y bajo sospecha permanente. Según los datos oficiales, aún no sabemos cuántos menores se ven afectados por estos procesos, ni personas enfermas, ni cuantas personas son realojadas por la administración, ni cuales son las entidades que más desahucian… Los únicos datos existentes sobre estos particulares, los ha recogido la PAH, junto al observatori DESC: Informe de Emergencia Habitacional en el Estado Español con datos inéditos sobre las ejecuciones hipotecarias

A pesar de que los datos de la banca siempre tienden a la baja, sus propias estadísticas confirman el nivel de emergencia habitacional. El Banco de España afirma que sólo en 2013 se perdieron cerca de 50.000 viviendas por impago de la hipoteca, de las cuales la inmensa mayoría (39.000) fueron primera vivienda. En este dato alarmante, no obstante, no se contabilizan los desahucios por impago de alquiler, que van en rápido aumento, y afectan a un número cada vez mayor de la población. 39.000 familias perdieron su casa en 2013 por no poder pagar la hipoteca, mientras los bancos siguen siendo rescatados con miles de millones de euros, amparados por una ley criminal que condena a las familias y defiende los privilegios de las entidades financieras.

 De las 39.000 de primera vivienda, la mayoría fueron entregas judiciales (21.000). Es decir, desahucios judiciales. Del resto, 13.178 fueron daciones en pago. Muchas de estas daciones se han logrado gracias a la lucha constante de las PAH y, a pesar de ser una victoria de las familias que lo han logrado, si no han ido acompañadas de un alquiler social (y eso los datos del BDE no lo dicen), son también un desahucio, aunque no conste judicialmente. Llamar a la dación en pago, como hace el BDE, “entrega voluntaria” es un eufemismo de mal gusto. Nadie pierde la propia casa de forma “voluntaria”. La dación en pago, siempre lo hemos dicho, es una demanda de mínimos que permite no ser condenado a la muerte civil con una deuda de por vida, pero que implica la pérdida de la vivienda a menos que vaya acompañada de un alquiler social, tal y como propone la ILP de la PAH que recogió cerca de un millón y medio de firmas.

 Hablan los datos: la ley 1/2013 del PP es un fracaso estrepitoso. Es una ley criminal, que permite que sigan aumentando los procesos de ejecución hipotecaria y los desahucios, como no podía ser de otra manera con un norma hecha al dictado de los bancos, que sigue violando derechos humanos y excluyendo a las personas más vulnerables. Como dijimos en su momento esta ley no pretendía proteger a los deudores, sino hacer un muro de contención contra sus legítimas reclamaciones y contra el avance de las medidas respaldadas por una gran mayoría de la población a través de la ILP.

 La ILP de la PAH está más viva que nunca, sus medidas son más necesarias que nunca, tal y como demuestran las 214 PAHs que en todo el Estado las aplican día a día en la calle, presionando a los bancos o aplicando la desobediencia civil. Tarde o temprano el Gobierno se verá obligado a aprobarlas, porque sin ellas no sólo se vulneran los derechos de los ciudadanos, sino que será imposible salir de la crisis.Porque es una cuestión de democracia. Hasta entonces, seguiremos defendiendo la dación en pago, la moratoria de los desahucios y el alquiler social en la calle, rescatando personas y señalando responsables.

 La semana en la que el BDE publica sus datos, es también la semana de la recta final de la campaña electoral para las europeas. La PAH también ha entrado en campaña, retomando la campaña de escraches para seguir señalando a los culpables de esta situación de emergencia habitacional y de vulneración sistemática de derechos: la #BancaCriminal y el gobierno del PP, que con su mayoría absoluta ha bloqueado nuestras propuestas de mínimos, condenando a miles de personas a la exlcusión. Por eso, con los escraches silenciosos queremos informar a la ciudadanía que votar al PP es votar No a la ILP, es votar desahucios, es votar rescatar a la banca y no a las personas.

Centramos nuestros escraches en el Partido Popular porque es quien, a día de hoy, sigue bloqueando la ILP con su mayoría absoluta en el Congreso. Sin embargo, no olvidamos que el PSOE es igualmente responsable de la mercantilización de la vivienda, de las medidas que incharon la burbuja inmobiliaria. Durante años, PSOE y PP, de la mano como socios, han estafado a la población, han rescatado a la banca, han votado juntos contra la dación en pago en al menos seis ocasiones, han agilizado los desahucios… El 25 de mayo, en las PAH tendremos claro a quien NO votar: ¡ni PSOE ni PP!

 Mientras, la sociedad civil organizada seguirá garantizando derechos que el gobierno pisotea, porque ya estamos demostrando que Sí Se Puede, aunque ellos no quieran.

Cuarto aniversario de la PAH-Trs Concierto Solidario

El próximo Domingo 25 de mayo Gran concierto solidario para celebrar el IV Aniversario de la PAH Terrassa

¿OS LO VAIS A PERDER?



Apertura de puertas a las 17:00h
Entradas: 4€ (menores de 12 gratis)
Lugar: Sala K Tal Terrassa (C/ Tàrrega 111)

Comunicat de PAHs Catalanes sobre l'impost de la Generalitat als pisos buits


Fa més de cinc anys que les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya reclamem mesures d’intervenció sobre el habitatge buits, donada la situació d'emergència habitacional que es viu a Catalunya i tot l'Estat.   Per això considerem un pas endavant que el Govern Català s’hagi decidit a actuar en el sentit del que ja és un veritable clam popular.
Tot i això, després de gairebé sis anys de ciris econòmica, més de 50.000 execucions hipotecàries a l’Estat (entre les que Catalunya encapçala tots els rànquings amb 45 execucions hipotecàries diàries durant el 2013) i la manca de recursos públics per afrontar una situació de veritable emergència habitacional (l’habitatge social suposa un 2% del parc a tot l’Estat, mentre que a 2011 la quantitat d’habitatge buit es xifrava en un 13,7%), el Govern actua tard i de manera molt tímida.

El passat 2 de maig el Govern de la Generalitat va treure a informació pública l’avantprojecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits:
Aquest grava els habitatges d’empreses que portin més de dos anys buits sense causa justificada, a través d’una quota progressiva de 500€, 825€ i 1.650€ en funció del nombre d’immobles que s’acumulin. Així mateix, crea un registre de pisos buits durant més de dos anys. Cinc mesos després de que la PAH posés en marxa la campanya “moció PAH” per recuperar habitatge buit en mans de les entitats financeres, una moció aprovada ja en més de 100 ajuntaments catalans.

Per això no podem deixar de denunciar que l'impost sobre habitatges buits proposat pel govern, d’una banda, per rellevants que pugin sembla pel ciutadà, les quantitats previstes són irrisòries pels grans tenedors d’habitatge desocupat (les entitats bancàries i les seves immobiliàries) el que posa en dubte la seva efectiva capacitat de mobilitzar el parc en desús. De l’altre el requisit dels dos anys de desocupació endarrereix molt el moment d’intervenció de l’administració sobre els pisos buits i deixa fora un dels grans propietaris de pisos buits: la SAREB, o el anomenat banc dolent, creada a finals de 2012. A través d’aquest projecte legislatiu la Generalitat podia avançar el moment d’intervenció sobre els pisos buits, però decideix no fer-ho i fixa el fet impositiu en el mateix moment en el que pot iniciar-se l’aplicació de la moció de la PAH, (http://afectadosporlahipoteca.com/2014/01/20/mociones-ayuntamientos/).
La moció de la PAH preveu la possibilitat de requerir l’ocupació del habitatge, la d’imposar-li fins a tres multes coercitives i, si es persisteix en la conducta, sancionar-la amb fins a 900.000 euros.

Així doncs, lluny d’adoptar una actitud ferma, recolzant els municipis que ja estan aplicant aquests procediments o aplicar-los per si mateixa, la Generalitat s’ha decidit per regular un tribut que li permeti actuar de manera més simbòlica que real sobre el parc en desús. Per això, des de la PAH instem a la Generalitat a que emprengui mesures més contundents a l'alçada de les circumstàncies, com ja està fent la ciutadania.