Dimarts 27 de maig, el Conseller de Territori Santi Vila va anunciar en
roda de premsa la creació d’un Pla per al Dret a l’Habitatge que ha quedat
aprovat en forma de Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a
l’habitatge. Segons el conseller, un pla ambiciós que millorarà la situació de
les famílies. Entre d’altres coses es van anunciar “480 milions d’euros a
polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies”.
Des de la PAH portem cinc anys denunciant que les administracions públiques
no estan a l’alçada de les circumstàncies, tampoc la Generalitat de Catalunya.
La situació d’emergència habitacional exigeix mesures urgents i contundents. I fins ara la única que ha estat a l’altura per a impedir la vulneració
sistemàtica del dret a l’habitatge a Catalunya ha estat la ciudadania
organitzada.
A l’espera d’una valoració més global de les mesures que està anunciant de
forma erràtica el govern de la Generalitat, les PAHs catalanes fem una primera
valoració de l’anunci del conseller Vila i del Decret publicat al DOGC de 29 de
maig.
No es reconeix l’emergència habitacional, deixen sense ajudes les famílies
sense ingressos i privatitzen la gestió dels habitatges destinats a la inserció
social
L’acord del govern no
aclareix quines són les necessitats reals de Catalunya per fer front a l’emergència habitacional
denunciada per la PAH i l’Observatori DESC.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins
setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions
hipotecàries. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els
rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. El CGPJ
comptabilitza 98.040 procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i
2013. A aquestes dades cal afegir-hi les que xifren en 16.008 els desnonaments
produïts a Catalunya al 2013, el 67% dels quals van estar relacionats amb
l’impagament del lloguer. En aquest context milers de famílies s’han vist
privades del seu dret a l’accés a un habitatge digne. Augmentant les situacions
de sense llar, infrahabitatge, sobreocupació i ocupació d’habitatges i el grau
de vulnerabilitat social dels qui hi han de recórrer.
La necessitat d’habitatge social és molt alta com a conseqüència dels
desnonaments, però també de la manca d’un parc públic o social on reallotjar
les persones. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a Catalunya
els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 (un 1% del parc
habitacional). Els bancs acumulen milers de pisos buits: segon l’informe
Emergencia Habitacional en el Esado Español (Observatori DESC), Espanya és el
país d’Europa que té més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i
mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011). Els pisos
resten tancats amb una finalitat especulativa, incomplint la seva funció
social.
I la població catalana no pot accedir a l’habitatge: actualment a Catalunya
més del 22% de la població està a l’atur. Segons l’Institut d’Estadística de
Catalunya en més de 200.000 llars tots els membres estan a l’atur, de les quals
95.000 no perceben cap ingrés.
El Decret deixa fora dels ajuts dels programes socials d’habitatge a les
95.000 famílies que no tenen ingressos per l’article
10 apartat 2 que regula les condicions de les persones que poden tenir accés
als programes socials d’habitatge:
“a) Les persones que sol·licitin els ajuts d’aquests programes han de tenir els ingressos, els requisits i les condicions específiques que s’estableixen en les diferents convocatòries.”
“a) Les persones que sol·licitin els ajuts d’aquests programes han de tenir els ingressos, els requisits i les condicions específiques que s’estableixen en les diferents convocatòries.”
És més aquest Pla d’habitatge privatitza la xarxa d’habitatges d’inserció
social i deixa en mans de la beneficència aquest espai d’atenció als més
empobrits, mitjançant l’art. 23:
La gestió dels habitatges d’inserció s’articula mitjançant la Xarxa d’habitatges d’inserció social (XHIS), integrada per les entitats sense ànim de lucre que gestionen els habitatges d’inserció, que han de tenir com a finalitat social l’atenció a persones amb risc d’exclusió.
La gestió dels habitatges d’inserció s’articula mitjançant la Xarxa d’habitatges d’inserció social (XHIS), integrada per les entitats sense ànim de lucre que gestionen els habitatges d’inserció, que han de tenir com a finalitat social l’atenció a persones amb risc d’exclusió.
Mesures poc efectives sobre
l’habitage buït
Catalunya té milers d’habitatges en desús principalment en mans dels bancs
alhora que encapçala des de l’inici de la crisi els tristos rànquings de
desnonaments.
La llei pel dret a l’habitatge catalana possibilita des del 2007 mobilitzar
l’habitatge buit a través de sancions. Però la Generalitat defuig les seves
competències i obligacions d’aplicar la llei per aconseguir habitatge social i
ha estat la PAH la que ha forçat que més de cent ajuntaments catalans hagin
provat la seva moció per recuperar habitatge en mans de les entitats
financeres. Alguns d’ells, com Terrassa, ja estan aplicant aquestes mesures; i
molts d’altres en vies de fer-ho.
Però l’acord del govern torna fer propaganda de l’avantprojecte de llei per
l’impost als pisos buits. Una mesura impensable sense la
pressió ciutadana sobre l’escàndol dels pisos buits (450.000 a Catalunya), però
insuficient i que actua com a cortina de fum per intentar neutralitzar la
campanya de mocions que la PAH, que el govern podria però que es nega a
aplicar. La manca de voluntat d’aplicar realment mesures de pressió als bancs
que acumulen milers de pisos buits, és ben evident en l’articulat del projecte
de llei de l’impost als pisos buits que conté un article-trampa per dilatar
encara més la seva aplicació. Volen esperar a tenir un reglament per poder
definir com es concreta l’inici dels dos anys de desocupació, per iniciar el
primer expedient a un banc. La situació és urgent, cal actuar ja.
“2.3. El còmput del termini dels dos anys establert a l’apartat 1
d’aquest article, s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està
disponible per ser utilitzat, en els termes que es determinin per reglament, i
no hi ha causa que en justifiqui la desocupació. Cal, així mateix, que el
subjecte passiu n’hagi estat titular de forma continuada durant aquests dos
anys.”
Ajudes econòmiques que arriben
tard
L’acord de Govern preveu destinar 310 milions d’euros a ajuts de lloguer.
El que no ens explica el govern és quantes famílies que van sol·licitar l’ajut
del lloguer el 2013 (18.949 segons el power point que no especifica si són
sol·licitats o concedits) i el tenen reconegut i concedit, han estat desnonades
perquè no han cobrat l’ajut per manca de dotació pressupostària gràcies a les
retallades1.
Així doncs, en realitat, bona part dels diners d’aquest “nou pla” seran per
pagar els ajuts endarrerits de 2013, si és que les famílies han aconseguit
evitar ser desnonades.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.
Intermediació amb resultats
dubtosos
La presentació del pla, va centrar-se en explicar els suposats èxits del
govern en la intermediació per evitar desnonaments, tampoc dóna informació
sobre els desnonaments produïts per execucions hipotecàries o per impagaments
de lloguer i afirma que el 2013 va assolir 400 acords d’intermediació amb els
banc en un 64% els casos.
Les PAH catalanes hem aconseguit milers de dacions en pagament i
lloguers socials, una quantitat molt més importants que els acords aconseguit
per la oficina d’intermediació del govern. A aquestes dades es suma la
paralització de 1.135 desnonaments i el re allotjament de 1.180 persones en els
blocs alliberats per l’Obra social de la PAH.
El govern no vol fer front als
bancs i no escolta a la PAH
En resum, mentre el govern ens anuncia un frau de pla, prepara en
connivència amb el poder judicial al servei dels bancs, el possible
desallotjament de les 40 famílies de l’edifici del SAREB en el que viuen
reallotjades 146 persones, 58 d’elles menors.
El pla d’habitatge anunciat per la Generalitat no ha estat dialogat amb els
actors socials que portem anys denunciant la situació i oferint solucions a les
famílies afectades, que coneixem el problema de primera mà. No ens explica les gravíssimes conseqüències de les retallades en les
mesures previstes en els plans ja acordats i que sembla entestat en fer veure
que fa quelcom, sense molestar els bancs veritables causants del problema. El
govern actua tard, obligat per la pressió social i sense comptar amb els actors
claus en la materia, com és la PAH. La situació d’emergència habitacional requereix
mesures excepcionals.
A la imatge adjunta es pot veure la relació de la llista de les 227
famílies sol·licitants d’ajuts a Manresa (oficina d’Habitatge FORUM) amb
resolució desfavorable per exhauriment de partida